Quin sentit té practicar Kendo avui en dia?
De segur, que en algun moment al llarg de la nostra vida com a practicants d'arts marcials, tots i cadascun de nosaltres, hem hagut de fer front a la pregunta de: "I això per a què serveix?"
Molts practicants d'altres disciplines amb un alt contingut de contacte físic hauran potser orientat les seves respostes envers la: "defensa personal.. , capacitat de fer front..., autoconfiança...", etc.
En el nostre cas, en que la pràctica gira al voltant de la utilització d'un estri com és una Katana, la pregunta malintencionada sol anar acompanyada de l'afirmació: "No vas amb una espasa pel carrer!!"
Deixant de banda el desconeixement de qui efectua aquestes invectives, i dels paranys que presenten les respostes, tant per simplificar la nostra pràctica, distorsionar-la, o caure en l'autosuficiència, les respostes solen estar molt lluny del concepte tradicional.
Així doncs, alhora que hem de considerar uns clars aspectes esportius, amb una activitat física d'alta intensitat com és el Kendo, no podem obviar les seves vessants espiritual (d'ànim, principi intern, o impuls segons el qual obra l'home) i educacional, i que també suposen aspectes principals en la nostra pràctica.
D'aquesta manera, tradició i modernitat s'imbriquen, i els conceptes i ensenyaments tradicionals dels antics samurai són assimilats pels moderns practicants.
L'estudiant o practicant de Kendo, és animat a fer front a les conegudes com "les quatre malalties del cor" o shikai, i que podríem traduir com a debilitats mentals o emocionals: l'astorament, la por, el dubte, i la vacil·lació.
El mecanisme per superar aquestes situacions, no és altre que conservar la ment natural o heishōshin, afrontant els diversos adversaris que trobarà durant la practica amb respecte o rei, gràcia i dignitat o hinkaku, serietat o kigurai, total convicció o sutemi i una alerta constant o zanshin.
És així, que s'espera que el practicant de Kendo, després de molts any de pràctica, desenvolupi una força psicològica que li faciliti no només la seva pràctica esportiva, sinó també i principalment, la capacitat de fer front a les dificultats que se li presentin al llarg de la vida, en el seu dia a dia.
Molts practicants d'altres disciplines amb un alt contingut de contacte físic hauran potser orientat les seves respostes envers la: "defensa personal.. , capacitat de fer front..., autoconfiança...", etc.
En el nostre cas, en que la pràctica gira al voltant de la utilització d'un estri com és una Katana, la pregunta malintencionada sol anar acompanyada de l'afirmació: "No vas amb una espasa pel carrer!!"
Deixant de banda el desconeixement de qui efectua aquestes invectives, i dels paranys que presenten les respostes, tant per simplificar la nostra pràctica, distorsionar-la, o caure en l'autosuficiència, les respostes solen estar molt lluny del concepte tradicional.
Així doncs, alhora que hem de considerar uns clars aspectes esportius, amb una activitat física d'alta intensitat com és el Kendo, no podem obviar les seves vessants espiritual (d'ànim, principi intern, o impuls segons el qual obra l'home) i educacional, i que també suposen aspectes principals en la nostra pràctica.
D'aquesta manera, tradició i modernitat s'imbriquen, i els conceptes i ensenyaments tradicionals dels antics samurai són assimilats pels moderns practicants.
L'estudiant o practicant de Kendo, és animat a fer front a les conegudes com "les quatre malalties del cor" o shikai, i que podríem traduir com a debilitats mentals o emocionals: l'astorament, la por, el dubte, i la vacil·lació.
El mecanisme per superar aquestes situacions, no és altre que conservar la ment natural o heishōshin, afrontant els diversos adversaris que trobarà durant la practica amb respecte o rei, gràcia i dignitat o hinkaku, serietat o kigurai, total convicció o sutemi i una alerta constant o zanshin.
És així, que s'espera que el practicant de Kendo, després de molts any de pràctica, desenvolupi una força psicològica que li faciliti no només la seva pràctica esportiva, sinó també i principalment, la capacitat de fer front a les dificultats que se li presentin al llarg de la vida, en el seu dia a dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada