火山の道場 - KAZAN no DOJO - Dojo dels volcans - La Garrotxa

Sempre que parlem d'arts marcials japoneses sorgeix la confusió sobre l'origen i/o autenticitat de les diferents disciplines practicades i què hi ha darrere de la seva pràctica, o dit d'una altra manera, de què estem parlant. Per evitar confusions, cal fer una simple distinció entre les arts marcials japoneses modernes i les premodernes. Anomenem modernes, totes aquelles formes d'arts marcials que són avui en dia populars com a esports de competició i d'altres que juntament amb les primeres, es van desenvolupar durant i a partir de l'era Meiji (1868-1912), època en que el Japó es trobava immers en una profunda revolució cultural amb la importació d'idees i tecnologies occidentals. D'altra banda, considerem com a premodernes totes aquelles arts marcials que ja existien abans d'aquest període i a les que ens referim com a Kobudo (art marcial clàssic), Koryu (estil antic o escola antiga) o Bujutsu (tècnica marcial). Si bé es cert,

El passat 29 d'abril, i en el transcurs de la demostració efectuada al Santuari de Komikado de Chiba, li va ser concedida a Kato Hiroshi, 22è Soke de l'escola Tatsumi Ryu, l'Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or i Argent, per la seva preservació i conservació de les antigues tradicions en les Arts Marcials. No hem d'oblidar que l'escola Tatsumi Ryu gaudeix de la consideració de Be Cultural Immaterial de la Prefectura de Chiba. En podem llegir la notícia al diari Sankei Shimbun. Per cert, en les imatges podem veure, el Soke, Kato Hiroshi, el seu pare i anterior Soke de l'escola, Kato Takashi, mort el 2004, i el seu fill Kato Atsushi quan era petit.

El passat 29 de gener es va dur a terme la demostració de l'escola Tatsumi Ryu, que te lloc cada any a l'Ajuntament de Sakura. En aquest petit vídeo, podem veure el Soke o cap de l'escola Kato Hiroshi i el seu fill Kato Atsushi. En la demostració però van prendre part altres mestres de l'escola, i que podem veure asseguts al costat en les imatges del vídeo, realizant una exhibició de les diferents tecniques que componen aquesta tradició marcial. Una demostració, que com podem veure pel cartell, va tenir una durada de tres hores!!!

De segur, que en algun moment al llarg de la nostra vida com a practicants d'arts marcials, tots i cadascun de nosaltres, hem hagut de fer front a la pregunta de: "I això per a què serveix?" Molts practicants d'altres disciplines amb un alt contingut de contacte físic hauran potser orientat les seves respostes envers la: "defensa personal.. , capacitat de fer front..., autoconfiança...", etc. En el nostre cas, en que la pràctica gira al voltant de la utilització d'un estri com és una Katana, la pregunta malintencionada sol anar acompanyada de l'afirmació: "No vas amb una espasa pel carrer!!" Deixant de banda el desconeixement de qui efectua aquestes invectives, i dels paranys que presenten les respostes, tant per simplificar la nostra pràctica, distorsionar-la, o caure en l'autosuficiència, les respostes solen estar molt lluny del concepte tradicional. Així doncs, alhora que hem de considerar uns clars aspectes esportius, amb un

Tot i que normalment no parlem de Jodo en aquest Bloc, avui us volem mostrar una performance realizada per Machiko Yaguchi i Rieko Nakamura. Es tracta de la setena Kata de la sèrie de Jodo de la ZNKR, anomenada Kasumi, seguida de l'onzena Kata, Midaredome. Esperem que gaudiu de la seva plasticitat.

Qui hagi vist Bola de Drac, de segur recorda els entrenaments del Follet Tortuga  亀仙人. Si us pensàveu que aquest tipus d'entrenament, en que s'ha de portar un pes adiccional mentre es realitza l'entrenament, era una invenció del seu creador Akira Toriyama, anàveu ben errats. Com es diu ben sovint, la realitat supera sempre la ficció... i si no us ho creieu mireu el vídeo que us portem a continuació: A partir del minut 3:31 podreu veure com realitzen l'entrenament amb una càrrega adiccional a la que ja suposa tot l'equip de Kendo, de 15 quilos!! Ja sabeu doncs... a partir d'ara, quan trobeu que l'entrenament és massa dur, penseu que us falta portar els 15 quilos. I per aquells que trobeu que fer 1000 Tsuburi seguits és missió impossible, pareu atenció a partir del minut 4:50. Segur que després de veure aquest vídeo tindreu una altre concepció dels nostres entrenaments.